Maria Mercè Marçal i Serra

Biografia

Va nàixer a Barcelona el 13 de novembre de 1952, tot i que ella es considerava nascuda a Ivars d’Urgell, on va residir-hi durant la seva infància. Va morir també a la ciutat comtal el 5 de juliol de 1998 a causa d’un càncer.

Passada l’etapa infantil que sempre recordarà, amb la seva família vivint al camp i dedicada a la pagesia, va estudiar batxillerat a l’Institut de Lleida, on va començar a composar compondre els primers poemes, en castellà, sobretot pel fet que es trobava en plena dictadura franquista al territori espanyol. Però aviat usa (temps verbal? fins ara has fet servir el perfet) el català, principalment impulsada pel moviment de la Nova Cançó. Aleshores, marxà a Barcelona a estudiar Filologia Clàssica. Abans d’acabar la carrera, va impartir classes de català a St. Boi de Llobregat, davant la resistència políticocultural del franquisme. Fou llavors que, conjuntament amb el seu marit, Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar l’any 1976, i d’altres, van fundar l’editorial Llibres del Mall, amb la voluntat de publicar poesia i donar suport a empreses de traducció. El 1980, nasqué la seva filla Heura, que crià ella sola. A partir d’aquell moment, és quan Maria-Mercè Marçal publica el gruix de les seves obres.
Des del 1994, va impulsar el Centre Català del Pen Club, una plataforma per a la projecció internacional d’escriptors i escriptores i de la literatura catalana.

Pel que fa a la seva vida política, va formar part del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), partit d’ideologia comunista, durant els darrers anys de la dictadura. Fou activista feminista, va ser dinamitzadora de grups feministes, lesbiana i també nacionalista.

Obra

Els temes principals de les seves obres giren entorn de la dona, de la seva identitat i a la seva rebel·lia, és a dir, el seu activisme.

Poesia

La primera de les seves publicacions de poemes fou Cau de Llunes(1977), la qual guanyà el premi Carles Riba de poesia. En aquest recull de poesies escrites entre 1973 i 1976, destaca un fragment del primer poema, “Divisa”, on explica les bases del seu activisme:

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. “

L’any 1979 publica Bruixa de dol. Conté diversos poemes, com cançons de caire popular i sonets, en les que quals utilitza un model de llengua per donar una veu innovadora femenina.

I posteriorment, composa Terra de mai l’any 1982; Sal oberta l’any 1982; La germana, l’estrangera el 1985; Desglaç, 1988; Llengua abolida, escrita entre el 1973 i 1988; i Raó del cos, publicació pòstuma, de l’any 2000.

Narrativa

Només va escriure una novel·la, però aquesta obra fou la que la va promoure més en l’àmbit literari, La passió segons Reneé Vivien(1994) , poeta lèsbica que la va meravellar en els últims anys.
Tot i això, també va escriure narrativa infantil i juvenil, com La disputa de Fra Anselm amb l’ase ronyós de la cua tallada o La màgia de les paraules.

Premis

Cau de Llunes: Premi Carles Riba de poesia, 1976.
“Raval d’amor: variacions sobre una mateixa onada”: Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, 1981.
La germana, l’estrangera: Premi de poesia López-Picó, 1985.
La passió segons Renée Vivien
Premi Carlemany de novel·la, 1994.
Premi de la Crítica, 1995.
Premi Joan Crexells, 1995.
Premi Crítica Serra d’Or, 1995.
Premi Prudenci Bertrana, 1995.
Premi de la Institució de les Lletres Catalanes, 1996.