“Desolació”, de Joan Alcover. Comentari.

Aquest poema, de Joan Alcover, pertany a la lírica. El poeta expressa els seus sentiments i pensaments en primera persona. Fa ús de la funció expressiva i d’un to subjectiu.
Està format per dos quartets i dos tercets, és a dir, és un sonet. Cada vers té dotze síl·labes (versos alexandrins), dividides en dos hemistiquis iguals, de sis. Pel que fa als quartets, tenen rima encadenada cadascun d’ells. I els tercets, rima a els dos primers versos d’ells. Totes aquestes rimes, són consonants. (totes?) Conté algunes el·lisions (sense entranyes), i també sinalefes (que als).
Respecte al tipus de poesia què és, una elegia, (verb principal?) dir que és un poema que mostra el dolor i tristesa per una desgràcia. Bàsicament, Alcover es compara amb l’arbre perquè ha sofert les desgràcies de les morts de familiars molt propers a ell.

Amb relació al tema del poema amb el títol, encaixa perfectament amb l’estat anímic de l’autor. Per exemple, ell s’arriba a comparar amb un arbre ple de vida però de cop, un llamp el trenca per la meitat, és a dir, algun succés (està acceptat, però alterna’l amb “esdeveniment”) de la seva vida el deixa desolat. En quant a l’estructura del sonet, en els dos quartets s’explica el tema i es complementa, on (és el connector adequat?) exposa el seu record. Llavors al primer tercet, s’ordenen i s’interpreten els successos del principi, i a l’últim, una conclusió. Els dos tercets, expressa (concordança?) els seus sentiments en el moment d’escriure el poema. En el poema, l’autor es compara amb un arbre ple de vida, tocat per la fatalitat d’un llamp, és a dir, per la mort de la seva família, però que tot i això, segueix endavant sol recordant tot el que ha viscut.

En referència als recursos literaris, és un poema al·legòric que relaciona la família i l’arbre amb les seves branques. Abans tots estaven units però de cop, estan trencats i només queda en vida un d’ells o l’arbre sense les branques. També destaca l’hipèrbaton, que crea un text més dramàtic, en els darrers dos versos del primer quartet, i algun encavallament, com en el primer i segon vers de la segona estrofa. Tots dos efectes creen un to més tens i dramàtic (repetició) a “Desolació”. I a la tercera estrofa (primer tercet), els paral·lelismes i anàfores que hi ha ens transmeten el dolor, la sensació, la tristesa de l’arbre (autor). I finalment, la hipèrbole(que consisteix en…) , per fer front a la seva tristesa i desesperació per la defunció dels familiars.

Per acabar, es pot deduir que Joan Alcover coneix perfectament com dur a terme un poema i l’ús d’elements literaris per a què tinguin gran tensió i dramatisme. Òbviament, per les circumstàncies reals que li succeeixen a ell, ho té més fàcil, és el que realment sent. És un dels mitjans idonis per transmetre els sentiments d’un mateix i que així, qui l’interpreti, sigui qui sigui, l’entenguin d’una forma semblant. Però tot i això, també ho podria transmetre amb una peça musical, una obra pictòrica…, encara que llavors cadascú ho interpretaria de forma diferent. És un estil força entenedor ja que es pot veure la relació de la comparació de l’arbre amb el poeta mateix.

Pau López. 1r A de batxillerat.

CORRECCIÓ

Adequació: 2

Coherència: 2

Cohesió: 1,5

Correcció: 1,6

Contingut: 2

NOTA FINAL: 9,1